Cap de setmana d’eleccions a Catalunya i jo, com bona ciutadana, no només vaig votar sinó que vaig reflexionar. Sí, jo vaig fer allò del dia de reflexió que diuen que hem de fer tots si no tens una opinió política. Sóc historiadora, no tinc idees polítiques fixes perquè he de ser neutra amb tot el que passi. Vaig guardar com “oro en paño" totes les propagandes electorals que rebia al meu domicili (gràcies a Déu, totes) per aquell memorable dia que, a més, votava per primer cop a unes del Parlament.
Vaig fer gràfiques, anotacions i opinions a les cartes rebudes i aquest és el meu resultat:
·ERC: rebo la butlleta informativa i, només, NOMÉS veig que visualment, no m’arriba. Un rectangle groc on a primera plana apareix en Puigcercós i en Benach. Vale, ho accepto. Giro, esperançada a que m’expliqui que vol fer. I no. Rebo només quatre indicacions (literalment) on a la primera em parla de la Independència i el referendum. A sota, parla de la corrupció i cito textualment:
“Evitarem que CiU i PSC retallin competències…”Molt bé, la segona es basa en criticar l’oposició. Penso que potser només és aquesta i continuo. Doncs, m’equivoco. A la tercera, sobre les polítiques socials. Està bé. I, què em trobo?:
“Si CiU te les mans lliures farà marxa enrere…”(recordo que després de guanyar-les, va dir que si compartien interessos, es podria apropar a Mas)
Molt bé, només els hi queda una última oportunitat per parla-me de la seva opinió sobre economia, juventut, societat… però, què veig?:
“No pot ser que, després que persones es manifestéssin pel dret a decidir, el PP sigui el tercer partit de Catalunya..”Vaja, un altre cop em parla d’un altre partit.
Així, aquesta primera carta no m’ha arribat com per malgastar el meu vot i, anoto al sobre: ERC, després de la independència, què faràs amb l’economia? I la Justícia? No podem viure del referendum i mira que em caus bé!
Toca el video de Solidaritat Catalana per la Independència, el del Laporta. Molt bé, tinc moltes esperances posades en aquest nou partit. L’obro. Uf, massa informació. Fins a 4 papers diferents entre llista, carta, propaganda i tal.. agafo el paper de les idees que defensen (i s’han gastat molts més diners que ERC, sí…) Aquí, el llegeixo, te molta part de raó però només faig 3 anotacions. L’una sobre un sisè punt titulats En Fets, ser un estat significarà:
“6. Suprimirem els peatges.”Escric: NO T’HO CREUS NI TÚ! Un altre quan parla dels països catalans, què passa? inclous a Mallorca i València? Amb quin dret?
Però, el més important que em ve al cap parlant de la Independència automàtica es:
I EL BARÇA, QUÈ? LLIGA DE 4? VA HOME VA!
Sí, ho sento.. sóc massa culé. Més que catalana, inclús.
Per tant, un altre vot perdut. No penso quedar-me sense Barça, em moro, sabeu?
Després, trobo el sobre de Unión Progreso y Democracia. Sense obrir el sobre escric: Lo siento, no te he visto en TV3…No et votaré.
Agafo un sobre vermell. Sí, el PSC. A veure amb que em sorpren que no hagi (negativament) fet ja. Miro, pàgina en català i pàgina en castellà. Llegeixo la pàgina catalana. El primer que llegeixo:
“Fets, no paraules”Vale Monti, porteu 2 legislatures amb aquest lema…
Continua amb una altra frase lapidària:
“Ser català és treballar dur i tenir les idees clares”Sí, i ser tontos, també.. no? I, em sorpren un detall, que ell també parla d’un altre partit, del PP:
“No farem acords amb el PP ni estarem..”Tú també caus, Monti, però clar.. si només pots oferir el que ja has fet malament.. que n’has de dir més, no? El PSC diu:
”Un govern de CiU és un risc per…”
“Contra la crisi, justícia social”ja, és clar.
“Contra la divisió, més diàleg”Sobre tot, això… va hooome!
En definitiva, això no és buscar el meu vot.
Ara, toca un sobre verd. Com el del PSC, es gasten els diners en el sobre del color representatiu del partit però no porten carta, és només la llista electoral i el fullet de propaganda. I llestos. Cridar, no crida l’atenció, això sí, escriuen força. A la primera plana, de nou, parlen dels partits de l’oposició i, inclús, en 8 líneas anomenen dos cops al PSOE i al CiU en contra d’una només a ells, ICV-EUA. No anem bé, em porto queixant d’aquest error totes les propagandes electorals rebudes… no m’estan animant gens. Pel que fa la resta, s’assimila al PSC, només poden parlar del que ja han fet (malament) i que només puc escriure: “xDD”. AH! i al títol Verd Esperança escric: és l’únic que els hi queda, pobres.. que remato al sobre dient: mireu, em fas pena.. vau tenir una doble oportunitat amb el tripartit i, sincerament, va ser nefast.
Canvio de color, passo al blau. Sí, ja sabeu: PP. M’arriba dues cartes, per sorpresa! la primera, propaganda electoral amb el símbol al sobre i, el segon sobre, només posa IMPORTANTE i després, a dins, d’un discurs sobre el govern del Monti, firma el PP. Flipant és com em quedo senyors, sí! Què dic del PP? La primera frase m’agrada:
“No es fàcil ser jove”I què m’ho diguis. Sap que sóc jove, clar, ve al meu nom. Començant així, m’enganxa a la lectura i fa continuar. La primera mesura, em sona: per què? perquè era una mesura que el CiU ja em sonava que ho havia dit, també.
El que més em sorpren és que al llarg de les mesures, econòmiques, parla d’impulsar crèdits, d’ajudes a l’accés a l’habitatge… si, de fet, m’assembla bé senyora Camacho però.. t’oblides un detall. NO n’hi ha diners. Gràcies per la intenció i les dues cartes però no em convens. Parles d’impossibles. Parlam de beques, aprofita el tiron de començar parlant sobre joves! però, has perdut l’oportunitat…
Continuo la carta del CiU. L’obro i tinc una carta ben presentada i un llistat d’intencions que proposa per una #catalunyamillor.
primer, llegeixo la carta i, COMPTE! escriu:
“Per primera vegada pots decidir quin rumb vols per al teu país. Et convido a sumar-te…”Fixem-nos. Sap que és el primer cop que voto. Això vol dir que han mirat els registres i han escolit una carta especial per tots els qui voten per primer cop a les del Parlament. Un detall força important que supera al del PP i que cap altre té. Potser si tens 40 pico anys no t’impacta que m’hi fixi en això però quan NO tens cap ideologia política, això et crida l’atenció. Oi tant!
Al final de la carta demana:
“Demoano el teu suport”Sí, és directe. Me’l demana. M’agrada, ho està fent bé. Continuo amb les seves propostes i, a la primera sobre llocs de treball em mostro esceptica, escric: COM? com faràs senyor Mas per millorar els llocs de treball? Però, continuo llegint perquè a diferència d’altres cartes electorals aquesta és ben extensa. M’agrada. Al punt 3, parla sobre autònoms. EI! es l’únic que en parla. I, s’agraeix. Dona, a més al punt 4 sol·lucions per la immigració:
“els immigrants tindran drets i compliran amb els seus deures”Continuo amb els demés punts i, m’adono d’una cosa molt molt important: No ha parlat en cap altre punt d’un partit de l’oposició. És més, NOMÉS parla de CiU. Res més. I demana el meu suport. És simple, consistent i efectiu. Siguem sincers, han jugat molt amb la propaganda electoral i s’han gastat diners. Agafa amb una ma la carta de CiU i amb l’altra d’ERC. Què pessa més?
Per últim, comento Plataforma per Catalunya perquè m’ha arribat no perquè li possi ganes. Haig de dir que com historiadora, haig de ser capaç de comentar sobre un tema que puc odiar, però haig de ser neutral. No s’han gastat diners. Un sobre de plàstic amb una propaganda rectangular amb la seva cara al devant, em recorda a ERC mira. Li dono la volta. Com el PSC, escriu en català i en castellà. Està bé. Ja em posa nerviosa el primer punt: REPATRIACIÓ. No comencem bé… i és escandalòs a cada un dels punts. Parla de burques i mesquites (no li farien cas, senyor Anglada, la llibertat religiosa està per sobre de qualsevol partit), de privatitzar la TV (sí, la millor de les reformes..) i, ja no em sorpren… aquest partit també es beneficia d’altres partits. No només és un demagog sinó que només sap fer el que la resta fa.. criticar-se entre ells. Ah! no, espera! recordem que CiU no ho ha fet.
Per acabar amb aquest xenòfob sense remei li escric al sobre: Miri senyor Anglada, vostè és molt català però perquè ha tingut molta sort a la vida. NO pot privar a la gent d’un dret important com l’habitatge quan ja al seu país li han negat. Què ha de fer la pobre persona? matar-se?. Busquin un altre sol·lució que NO sigui antidemocràtic. No arribarà al parlament senyor.
I, així acabo de comentar totes les propagandes electorals al meu dia de reflexió. I, sí, funciona. Em va deixar amb les coses clares.
Qui va guanyar? qui va triunfar? qui va rebra l’hòstia de la seva vida? qui no va entrar al parlament?
